Search results for "segle XIX"
showing 10 items of 31 documents
Llengua i identitat en l’obra de Benvingut Oliver i Joan Baptista Perales
2015
Resum: Aquest treball es proposa analitzar la reacció dels erudits valencians Benvingut Oliver i Joan Baptista Perales davant els postulats de la filologia romànica sobre el català en la segona meitat del segle XIX. A més, tractem de relacionar la posició d’Oliver i Perales amb altres erudits i escriptors del moviment reinaixencista i amb la consciència de comunitat lingüística compartida amb catalans, balears i nord-catalans. A partir de la meitat del Vuitcents els romanistes germànics funden la filologia romànica i constaten que el català és el nom de la llengua pròpia dels territoris de llengua catalana, diferent de l’occità i sense res a veure amb el llemosí amb què era conegut des de p…
Ments alterades en el segle XIX: Els relats d'Edgar Allan Poe i Guy de Moupassant
2014
En el present article s’aborda la confl uencia entre l’autor nord-america Edgar Allan Poe (1809-1849) i l’autor frances Guy de Maupassant (1850-1893), que, a pesar d’estar adscrits a tendencies literaries divergents (romanticisme enfront de realisme/naturalisme), van compartir interessos tematics i formals inequivocs en l’ambit del relat. Partint de les primerenques infl uencies de la contistica de Poe sobre l’escriptura de Maupassant, aquest treball se centra en una seleccio dels relats de l’autor frances que el vinculen literariament a Poe (tant en el terreny tematic com en el narratologic), relacionats amb la fascinacio d’ambdos autors per estats mentals atipics i narradors alterats o «a…
El segle XIX, clau de volta de la literatura catalana
2014
Presentació d'un monogràfic en què es destaca la importància i la posició estratègica que la producció del segle XIX juga en el conjunt de la literatura catalana.
Teodor Llorente i la llengua dels valencians
2010
A partir de la dècada dels anys 60 del segle XIX, els escriptors catalans començaren a bandejar les velles denominacions de «llemosí» i «llengua llemosina», aplicades a la llengua comuna, en favor de «català» i «llengua catalana». Tanmateix, els escriptors valencians, amb Teodor Llorente al capdavant, es resistiren a abandonar la denominació històrica, ja que a València l’apel·latiu «català» no gaudia de tradició terminològica, i a més creava rebuig social. En aquest sentit, l’estudi repassa la manera com, en un primer moment, Llorente no volgué renunciar a un nom secular que, tot i saber etimològicament erroni, considerava socialment més apropiat; fins que, amb el pas dels anys, i influït …
El llemosinisme valencià a la darreria del segle XIX
1991
As this paper tries to show, the association between the terms Catalan and llemosí, traditionally used in an indiscriminate way when mainly referring to Catalan, was clearly revised and corrected by the middle of the 19th century both in Catalonia and the Balearic Islands, but not so in Valencia, where its persistence can be seen as the clear expression of an outstanding form of local particularism vis à vis the raising linguistic Catalanism.
Bibliographia chemica hispanica, 1482-1950. Vol. II, Libros y folletos, 1801-1900
1987
El inventario de los libros y folletos está ordenado alfabéticamente por autores (el primero, en el caso de haber varios). Las obras correspondientes al mismo autor siguen un orden cronológico según la fecha de publicación y, si hay varias del mismo autor y año, un orden alfabético de títulos. El método de recogida de material ha sido la consulta de bibliotecas y de repertorios bibliográficos. En cada volumen se indica los que se han vaciado de modo sistemático, con las abreviaturas correspondientes. A ellos hay que añadir otros que solamente se han tenido en cuenta en ocasiones concretas, sobre todo en relación con ejemplares únicos o muy raros, complementados a veces por estudios especial…
La Lucrècia Borja de ficció en el drama d’Hugo i els seus derivats
2015
Resum: El drama Lucrece Borgia de Victor Hugo confereix al personatge historic una serie d’atributs en sintonia amb el gust sensacionalista de l’epoca: en ser dona, poderosa, bella i formada. Lucrecia Borja es el millor exemple d’allo que Kristeva anomena «l’abjecte» en les Pouvoirs de l’horreur (1980). Una imatge de femme fatale lligada al veri o l’incest que es popularitzara gracies a les nombroses obres derivades del drama: de l’opera de Donizetti als romancos populars de manera que les caracteristiques del personatge de ficcio s’imposaran a l’historic en l’imaginari col·lectiu. Lucrecia Borja, que fins aleshores havia estat considerada un instrument al servei de les politiques familiars…
Anna Murià, publicista i ideòloga (1936-1939)
2022
L’objectiu d’aquest article és seguir la trajectòria com a publicista d’Anna Murià compresa entre 1936, any en què s’incorporà al Diari de Barcelona i el 1939, data en què va emprendre el camí de l’exili cap a França. Volem constatar l’existència d’una producció ideològica i política important durant aquests anys en els principals mitjans de l’època. L’estudi d’aquest període, el més desconegut de l’autora, aporta noves dades i resulta interessant atès el canvi significatiu que l’esclat de la guerra i el posterior exili propiciaren en la vida de Murià, perceptible tant des del punt de vista ideològic com personal, fet que repercutí clarament en la seva obra.
Algunos aspectos de la asimilación de la teoría del contagio animado en la España del siglo XIX
1999
La aceptación de la teoría del contagio animado en España durante el siglo XIX llevó a la superación de la teoría miasmática como explicación del origen de las enfermedades infecciosas y a la integración de las explicaciones parasitológicas de la sarna, la helmintiasis y la tiña, con la vacunación antivariólica y los datos aportados por la nueva microbiología. Ello permitió la resolución de problemas como la infección quirúrgica y la fabricación de sueros y vacunas. El último cuarto de siglo vio la consolidación definitiva de esta teoría, con la aparición de una legislación y unas instituciones específicas dedicadas a la microbiología, así como las primeras exposiciones sistemáticas de la n…
Les traduccions catalanes de Teodor Llorente: gènesi i model lingüístic
2013
El poeta Teodor Llorente fou unànimement reconegut en vida com un dels més excel·lents traductors castellans dels principals poetes romàntics europeus del segle XIX. En aquest sentit, cal destacar que la seua tasca traductora rebé les lloances d’autors com ara Joan Maragall i Joan Alcover. Tanmateix, el fet que la majoria d’aquestes versions líriques foren redactades en castellà portà a alguns crítics valencians de la segona meitat del segle XX, com ara Ricard Blasco, a qualificar-les d’«ocasions perdudes». I, possiblement, fou per això que la majoria d’investigadors oblidaren que Llorente també va traduir sis composicions líriques al català que el present estudi destaca i analitza, tant de…